TURISME SEXUAL INFANTIL:
Aquest tipus de turisme, va néixer l’any 1988 a Barcelona i consisteix en viatjar des d’un país desenvolupat a un país subdesenvolupat per tal d’abusar sexualment de nens i nenes a canvi de diners, menjar o roba, és a dir, explotant-los socialment i comercialment violant els seus drets.
En aquest tipus de turisme, s’hi realitza pornografia infantil; és a dir, activitats sexuals complertes, reals o simulades a qualsevol representació dels òrgans sexuals i també s’hi realitza “trata i tràfic”, és a dir fer moure als nens amb engany o força.
Les causes internes d’aquesta explotació sexual són la pobresa i la falta de treball que es produeix als països subdesenvolupats. Degut a aquestes causes estan desprotegits i incultes i es veuen obligats a prostituir-se.
Solen ser pares de famílies els que practiquen aquest tipus de turisme.
També porta una sèrie de conseqüències negatives que consisteixen en deixar petjades que queden a l’acusador. Aquestes petjades poden ser físiques, ja que el seu cos no sempre està preparat. També poden ser psicològiques i emocionals, en el sentit en què no es senten bé amb les relacions sexuals.
Va ser a l’any 1996, quan va haver-hi la primera explotació sexual infantil. Fins i tot hi havia agències de viatges que organitzaven viatges d’aquest tipus fins que van ser penalitzades i els turistes empresonats.
Actualment, hi ha més de dos milions de turistes vinculats en aquest tipus de turisme; afirmant que l’únic que fan, és ajudar a les persones del tercer món a sortir de la pobresa, quan en realitat són uns delinqüents que encara els endinsen més a la pobresa.
S’han anat debatent vàries oportunitats respecte el desenvolupament sostenible d’aquest tipus de turisme en molts fòrums internacionals, Nacions Unides, entre acadèmics, sector públic i cada vegada més al sector privat.
Qualsevol tipus de turisme, demana un turisme sostenible, és a dir, que hi pugui continuar havent turisme, però controlant el medi ambient de tal manera que l’economia estigui distribuïda de forma justa fins a aconseguir un camí que surti de la pobresa i que pugui evitar l’explotació i inclús l’explotació sexual infantil.
Fins i tot, pot haver-hi governs, ONGs i també indústries turístiques que passen per desapercebut aquest tipus de turisme. Per un treballador o amo d’un hotel, una persona que practiqui aquest tipus de turisme, no deixa de ser un client més, i per tant per ells passa desapercebut.
El govern dels països emissors a més, no es preocupa per el turisme dels altres països, per tant no tenen cap tipus de control respecte el turisme a l’exterior. Tot i així, moltes organitzacions internacionals relacionades amb el Turisme, han fet declaracions condemnant la prostitució infantil.
Des del 1998, vàries companyies internacionals participen en projectes per acabar amb el turisme sexual de nens i encara ara hi ha poques oportunitats pels nens que corren aquests riscs.
El desembre de l’any 2001, durant el Segon Congrés Mundial de Yokohama, la cooperació entre els governs, la societat civil i el sector empresarial, es van presentar solucions sostenibles per acabar amb l’explotació sexual dels nens. Posteriorment va ser també defensat a la Cimera Mundial de Desenvolupament Sostenible de Johannesburg l’agost del 2002.
Com a conclusió hem d’esmentar que per tal conservar la qualitat del producte turístic de cara al futur, la indústria internacional del turisme ha d’ajudar a protegir a les dones i als nens contra l’explotació sexual del turisme i ajudar a crear un entorn segur en què els nens puguin créixer.
Aquest tipus de turisme, va néixer l’any 1988 a Barcelona i consisteix en viatjar des d’un país desenvolupat a un país subdesenvolupat per tal d’abusar sexualment de nens i nenes a canvi de diners, menjar o roba, és a dir, explotant-los socialment i comercialment violant els seus drets.
En aquest tipus de turisme, s’hi realitza pornografia infantil; és a dir, activitats sexuals complertes, reals o simulades a qualsevol representació dels òrgans sexuals i també s’hi realitza “trata i tràfic”, és a dir fer moure als nens amb engany o força.
Les causes internes d’aquesta explotació sexual són la pobresa i la falta de treball que es produeix als països subdesenvolupats. Degut a aquestes causes estan desprotegits i incultes i es veuen obligats a prostituir-se.
Solen ser pares de famílies els que practiquen aquest tipus de turisme.
També porta una sèrie de conseqüències negatives que consisteixen en deixar petjades que queden a l’acusador. Aquestes petjades poden ser físiques, ja que el seu cos no sempre està preparat. També poden ser psicològiques i emocionals, en el sentit en què no es senten bé amb les relacions sexuals.
Va ser a l’any 1996, quan va haver-hi la primera explotació sexual infantil. Fins i tot hi havia agències de viatges que organitzaven viatges d’aquest tipus fins que van ser penalitzades i els turistes empresonats.
Actualment, hi ha més de dos milions de turistes vinculats en aquest tipus de turisme; afirmant que l’únic que fan, és ajudar a les persones del tercer món a sortir de la pobresa, quan en realitat són uns delinqüents que encara els endinsen més a la pobresa.
S’han anat debatent vàries oportunitats respecte el desenvolupament sostenible d’aquest tipus de turisme en molts fòrums internacionals, Nacions Unides, entre acadèmics, sector públic i cada vegada més al sector privat.
Qualsevol tipus de turisme, demana un turisme sostenible, és a dir, que hi pugui continuar havent turisme, però controlant el medi ambient de tal manera que l’economia estigui distribuïda de forma justa fins a aconseguir un camí que surti de la pobresa i que pugui evitar l’explotació i inclús l’explotació sexual infantil.
Fins i tot, pot haver-hi governs, ONGs i també indústries turístiques que passen per desapercebut aquest tipus de turisme. Per un treballador o amo d’un hotel, una persona que practiqui aquest tipus de turisme, no deixa de ser un client més, i per tant per ells passa desapercebut.
El govern dels països emissors a més, no es preocupa per el turisme dels altres països, per tant no tenen cap tipus de control respecte el turisme a l’exterior. Tot i així, moltes organitzacions internacionals relacionades amb el Turisme, han fet declaracions condemnant la prostitució infantil.
Des del 1998, vàries companyies internacionals participen en projectes per acabar amb el turisme sexual de nens i encara ara hi ha poques oportunitats pels nens que corren aquests riscs.
El desembre de l’any 2001, durant el Segon Congrés Mundial de Yokohama, la cooperació entre els governs, la societat civil i el sector empresarial, es van presentar solucions sostenibles per acabar amb l’explotació sexual dels nens. Posteriorment va ser també defensat a la Cimera Mundial de Desenvolupament Sostenible de Johannesburg l’agost del 2002.
Com a conclusió hem d’esmentar que per tal conservar la qualitat del producte turístic de cara al futur, la indústria internacional del turisme ha d’ajudar a protegir a les dones i als nens contra l’explotació sexual del turisme i ajudar a crear un entorn segur en què els nens puguin créixer.
2 comentaris:
La veritat és que certament és un tema per reflexionar. Fer de l'explotació d'altri una forma de negoci ja és deplorable de per se però que es dugui a terme una explotació d'aquesta mena i, a sobre, a menors, no te nom. Veure associat el terme "explotació sexual infantil" al de "turisme" fa que senti vergonya de mi mateix per pertanyer a aquest col·lectiu que representa el "TURISME" com a negoci. Està bé que se'n parli ja que sovint, en tratar-se d'un tema tabú, s'amaga i s'encobreix. En resum, una paraula...DENIGRANT!
Molt bona entrada, Anna. Felicitats
Publica un comentari a l'entrada