TIPUS CLÚSTERS TURÍSTICS

TIPUS DE CLÚSTERS TURÍSTICS:

EN TOTAL HI HA 7 CLÚSTERS TURÍSTICS. AQUESTS ESTAN DESGLOSSATS DE LA SEGÜENT MANERA:

1- Segons la forma de buscar la informació trobem:

· Planificadors: Estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar en pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles. Generalment, hi trobem més aviat dones.

· Exploradors: Tenen menys tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.


2 – Segons la forma de viatjar sociodemogràficament:

· Masses organitzades: Una zona on hi ha molts turistes i per la mateixa motivació hi van en grups organitzats.

· Masses individuals: En una zona on hi ha molts turistes que viatgen per la mateixa motivació, però de forma individual.

· Turisme familiar: Els turistes viatgen en grups de famílies.


3- Segons la motivació:

· Herència cultural: Motivats per la naturalesa, cultura i història. Els visitants solen ser famílies i persones de la tercera edat.

· Ravers: Busquen el plaer sexual, divertir-se i emborratxar-se. Els llocs de trobada són la platja i els clubs nocturns. Majoritàriament practiquen sexe amb altres turistes.

· Shirly Valentine: Volen trobar l’amor i una experiència romàntica.

· Heliolatrous: Motivació de sol i platja. Es passen set hores al dia a la platja.

· Lord Byrontype: Turistes que van al mateix allotjament i restaurant i tenen molt bona relació amb els residents. Els molesten els turistes. Tenen por als canvis.


4- Segons el sentiment de cada turista:

· Sentimental: Senten una obligació moral i/o espirituals per tal de visitar uns determinats nodes o elements turístics. Els afecta més a nivell psicològic que a nivell d’aprenentatge.

· Hereus: Es senten descendents de qui va viure aquell període històric.

· Alumnes: Visiten aquests elements amb ganes d’absorbir el coneixement que els hi poden oferir.


5- Segons l’ interès i el desig dels turistes en funció de si desitgen soledat i tranquil·litat, si es senten estranys o si volen estar en col·lectiu:

· Turisme espiritual: El turista el realitza per tal de coneixe’s a ell mateix i al sentit de la vida.

· Turisme relax: Desconnecta de la rutina per assistir a llocs tranquils i relaxants.

· Turisme esportiu: Inclouen esports de risc com escalades i ràpels i esports sense risc com senderisme i btt.


6- Altres tipologies de turistes:

· Viatger hedonista: Viatge vist com una experiència de plaer al 100%. Només els motiva el fet de viatjar per sentir plaer i poder gaudir de l’entorn sense masses complicacions ni planificacions. Vacances simples i optimistes.

· Viatger oportunista: Poca planificació del viatge. Espera una oferta econòmica per viatjar. Vol unes vacances relaxades sense gastar-se gaires diners. No l’importa no trobar a un mapa la destinació escollida o desitjada. Té una vida professional molt ocupada.

· Turista obligat: Turista obligat a viatjar. El viatge sol estar programat per un familiar o amic o bé també per algun company de feina. Sol ser turisme escolar o de negocis. No busca cap tipus d’informació, ja que no té cap implicació en buscar informació sobre una zona que no ha escollit anar-hi.

· Turista adaptable: Turista que s’adapta molt bé als canvis d’última hora. En cas que hi hagi canvis a allò previst s’adapta o ho soluciona. No necessita previsió i s’adapta a qualsevol company de viatge i també a la destinació escollida. No necessita ni calcula el temps ni mirar als plànols.


7- Segons els usos turístics:

· Developer Tourist: Estranger que compra un terreny i construeix instal·lacions per ús turístic. Sovint retorna al seu país d’origen i rarament s’hi queda.

· Condo Tourist: Juvilat foraster que ve d’un país benestant. Es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.

· Itinerant Tourist: Visita la zona en pocs dies i va a l’illa resort (Ambergis Cave), que és la zona on es concentra el turisme pur.

Turisme a Xina

Segons les estadístiques turístiques, podem veure que cada vegada hi ha més turistes a la Xina i que cada vegada augmentarà més fins a arrivar a ser la primera destinació turística mundial.

Això és degut a que representa una de les civilitzacions més antigues del món. Xina, a més, és un país de 5000 anys que ha deixat moltes relíquies de sediment cultural.

Un dels nodes importants de la Xina, són les ruïnes de l'Edat de pedra que van deixar les ciutats de Yuanmou de fa 1.700.000 anys, la ciutat de Latian de fa 800.000 i la de Beijing de fa 700.000 anys.

La fundació de bronze, la porcellana, la gran muralla i els jardins imperials, són també grans destinacions turístiques importants.

En resum, podem afirmar, que els turistes a Xina han augmentat degut a l'exitència de la fusió dels objectes antics amb els moderns.

Podem destacar varis destins turístics xinesos. Alguns d'ells són Anhui, Beijing, Changchun i Changsha.

Altres destinacions també existeixen en turisme de negocis. Shangai i Hong Kong són una d'elles. Això és degut a les fàbriques i zones indústrials que shi veuen.

Segons la Unesco, la restauració de Lijiang, proporciona un exemple perquè els antics pobles que estan en perill davant l'excessiva qualitat de turistes i pel desenvolupament urbà mantenguin el seu patrimoni.

Font: www.turismodechina.org

El turisme natural

Introducció
El turisme natural augmenta molt més ràpid que els altres tipus de turisme, ja que no menys d’un 60% de turistes internacionals pot ser considerat turisme natural.
Diferents autors han tractat aquest tema:
• Laarman i Durst diu que hi ha tres elements principals dins aquest tipus de turisme segons l’educació, la reconstrucció i l’aventura.
• Lindberg defineix quatre tipus de turistes els incondicionals (investigació), els dedicats (descobriment de la història i la natura), els establerts (aventurers) i els ocasionals.
• Hvenegaard va investigar les diferents tipologies de turisme natural.
Metodologia
Es va realitzar una investigació dels diferents turistes, basant-se en dues destinacions diferents que oferien un producte turístic similar. Per recollir les dades necessàries varen ser escollides dos llocs naturals, el primer localitzat a en el Comptat de Troms, al costat de la frontera russa del nord de Noruega i el segon a Finnmark també a Noruega del Nord .
La primera destinació turística oferia activitats tant d’estiu (excursió al glacial, kayak, la excursió de muntanya) com d’hivern (passejos i expedicions en trineu amb gossos). El segon destí oferia unes activitats similars a les ja esmentades (safaris de moto de neu, safaris de ren i pesca).
Els resultats mostraren que la primera destinació (Comptat Finnmark) rebia un percentatge superior de la tercera edat i Troms un percentatge més gran de visitants joves.
El qüestionari va incloure preguntes sobre perfils sociodemogràfics dels enquestats. Com per exemple l’edat, el gènere, els ingressos, etc.), característiques dels viatges, així como els motius i les activitats del viatge.
Resultat de l’anàlisi
Categories del motiu del viatge :
• Natura: El motiu principal és experimentar la natura i visitar els atractius naturals
• Activitats físiques de risc
• Educatives: Noves experiències, visitar nous lloc i conèixer-los.
• Relaxació, experimentació i trencament de la rutina diària.
• Contacte social: experiències al parlar i millorar la confiança amb si mateix per tenir una sensació de satisfacció.

Identificació de les activitats del viatge:

Cultures i activitats de plaer 36%
•Interessats principalment en activitats culturals i de plaer i no activitats físiques.
•Vol contacte social.
•Viatge en grup o de paquet.
Més probablement té renda inferior a 62.500 euros.

Activitats de natura 22%
•Interessats en relaxar-se.
•Interessats en activitats de risc.
•Contacte social.
•Més probablement té renda superior a 62.500 euros.
•Li agrada viatjar independent.

Altres 42%
•No interessat en cap de les activitats anteriors.
Té una renda inferior a 62.500 euros.
•li agrada viatjar independent.


Consideracions de les destinacions turístiques naturals:

No tothom que vagi a visitar una zona natural, vol dir que estigui interessat purament en ella.
Per tant, per dissenyar una destinació turística, no només s’ha de tenir en compte l’atractiu de la natura, sinó que han d’incorporar alguns elements culturals, plaer, els atractius de la natura. També s’ha de tenir en compte els possibles visitants de la destinació i la vida de les persones que hi viuen.