10 MERAVELLES DE CATALUNYA

LES 10 MERAVELLES DE CATALUNYA:

Muntanya de Montserrat

Sagrada família

Pantocràtor St Climent de Taüll

Els encantats i l’estany de Sant Maurici

Palau de la música catalana

Massís del Pedraforca

Recinte emmuratllat de Besalú

Persistència memòria

Casa Milà, la Pedrera

Amfiteatre romà

CINC ACTUACIONS EN CINC LOCALITATS:

Les cinc localitats que he escollit han estat:

Kuala Lumpur
Montreal
Tokyo
Singapore
Delhi


Els plans que he assignat a cadascuna de les ciutats han estat:

Kuala Lumpur: Pla d’ordenació urbana
Montreal: Pla estratègic
Tokyo: Pla de màrqueting
Singapore: Pla estratègic
Delhi: Pla d’ordenació urbana


Els punts forts que he assignat a les localitats han estat:

Kuala Lumpur – Negocis i convencions
Montreal – Oci
Tokyo – Negocis i compres
Singapore – Situació geogràfica
Delhi – Ciutats històriques i centre d’activitats

Vancouver

T&TI: VANCOUVER:

1- La ciutat de Vancouver, va ser creada per l’administrador anglès George Vancouver, quan aquest va arribar a la ciutat, sota el servei de James Cook.

2- La comunitat asiàtica, particularment la població de Hong Kong, va començar a volar a Vancouver a mitjans del 1990 i va ajudar a promoure el sector turístic de la ciutat.

3- El turisme de Vancouver va créixer des de l’Expo del 1986. En aquesta Expo van afegir-s’hi 3000 habitacions hoteleres.

4- La indústria turística de Vancouver l’any 1998 va generar C$3,4 bilions per l’economia local. Aquesta indústria creix lentament i ofereix treball per al voltant de 104.000 persones.

5- L’any 1999, el 8,3 milions de turistes, van gastar C$3,6 bilions, un 5,3% de més que els gastats el 1998.

6- La majoria de visitants del gran Vancouver són domèstics i provenen del British Columbia, d’Alberta i de l’Ontario. També en vénen d’Estats Units, com Washington, Oregon i California. Els visitants internacionals que vénen més a Vancouver són els japonesos, els anglesos i els taiwanesos.

7-Els visitants internacionals de Vancouver hi estan una mitjana de 4,26 dies i gasten C$568,03 per viatge. Els visitants d’USA solen viatjar amb cotxe, passant menys de tres dies a la ciutat i gastant una mitjana de C$322,27 per viatge. Els viatgers d’altres parts de Canadà, en canvi, gasten menys de C$300 en una estada inferior a quatre dies.

8- Un increment produït a les habitacions hoteleres, va provocar una preocupació de la possibilitat que caigués l’índex d’ocupació durant els següents anys. Aquesta caiguda seria deguda a una gran diversitat d’habitacions mancades de la ocupació dels clients.

9- En un futur molt pròxim, la indústria turística de Vancouver, haurà d’esperar-se de nou per créixer durant tot el 2000, especialment si les iniciatives de màrqueting recuperen alguns dels mercats japonesos, que van caure seguits de la recessió asiàtica. No obstant els viatgers japonesos ja estan en creixement.

10- El turisme de Vancouver preveu que al final del 2000, els visitants d’arreu del món arribaran a 8,6 milions i generaran ingressos turístics gairebé a C$4 bilions per la ciutat.

Font: T&TI "City Reports"

Pla estrategic del turisme nàutic

- Resum del Pla estratègic de desenvolupament i de màrqueting del turisme nàutic:

1- Impressió general del Pla:

Aquest Pla, és un Pla estratègic on podem veure-hi les comparacions efectuades entre el turisme nàutic al Quebec i a l’Ontario i en general podem destacar un posicionament més òptim a l’Ontario que al Quebec; ja que el volum de negocis global de la indústria arriba difícilment a l’1,1 milions de dòlars i a l’Ontario a 3 milions. A més, a l’Ontario hi ha 65000 places disponibles en practicar aquest tipus de turisme, mentre que al Quebec n’hi ha 15000. Aquest pla va ser fet, per tal d’obtenir una millora al turisme nàutic del Quebec, millorant-ne l’accessibilitat, la qualitat i el desenvolupament.

2- Les tres coses que més us han agradat:

· Millorar l’accessibilitat a la xarxa nàutica del Quebec i desenvolupar nous circuits per l’obertura de la xarxa de la gran regió de Montreal.

· Que hagin fet comparacions amb altres indrets del Canadà com és el cas del llac Ontario, ja que és una manera de donar valor al turisme nàutic del Quebec i una forma de veure que s’hauria de millorar.

· Fer un desenvolupament durador i respectuós del medi ambient en el turisme nàutic.

3- Les tres coses que menys us han agradat:

· Que sigui un tipus de turisme a practicar per aquelles persones que tinguin un poder adquisitiu més aviat alt. Penso que hauria d’estar destinat a tot tipus de turistes.

· La gran diferència que hi ha entre el Quebec i l’Ontario, sigui per places disponibles o bé per el volum de negocis global de la indústria. Penso que s’hauria d’igualar més.

· Que hi hagi un prejudici de l’accessibilitat de la xarxa nàutica del Quebec, causada per un tancament de les vies navegables. Crec que no hi hauria d’haver cap problema.

4- Tres paraules que defineixen el pla:

Debilitats
Comparacions
Planificació

Per desconectar de la rutina

VINE A VIATGES ALEMANY I APUNTA’T AMB NOSALTRES A VOLAR PER LA COMARCA D’OSONA I ALS VOLTANTS!


Surt des del pantà de Sau (Osona) i vola amb globus amb una altura de 2000 o 3000 metres travessant el Pla de l’Estany, la Garrotxa, la Selva o l’Empordà per només 220 euros per persona amb Viatges Alemany.
El grup ha de ser mínim de quatre persones.

El servei a més inclou:
· Vol en globus aerostàtic

· Transport 4x4 durant l´ activitat

· Esmorzar típic de pagès

· Assegurança

· Diploma de bateig de vol

En cas que vulguis allotjar-te:

OPCIONS d'allotjament + activitat :

Turisme Rural : 251.50 €

Hotel 2* : 271.50 €

Hotel 3* : 277.50 €

Hotel 3* amb encant : 289 €

Hotel 4* amb encant : 302.50 €

Parador Vic-Sau : 305.50 €

El servei inclou :

· Vol en globus aerostàtic

· Transport 4x4 durant l´ activitat

· Esmorzar típic de pagès

· Assegurança

· Diploma de bateig de vol

· Una nit d´ allotjament amb l'esmorzar inclòs

En cas que volguessis descobrir les sensacions de la plana de Vic, el preu seria de solament 150 euros per persona podent participar amb la preparació, l’inflat i el plegat de globus.

El servei inclou:

· Vol en globus aerostàtic

· Transport 4x4 durant l´ activitat

· Esmorzar típic de pagès

· Assegurança

· Diploma de bateig de vol

En cas de voler allotjament:

OPCIONS d'allotjament + activitat :

Turisme Rural : 181.50 €

Hotel 2* : 201.50 €

Hotel 3* : 207.50 €

Hotel 3* amb encant : 219 €

Hotel 4* amb encant : 232.50 €

Parador Vic-Sau : 235.50 €

El servei inclou :

· Vol en globus aerostàtic

· Transport 4x4 durant l´ activitat

· Esmorzar típic de pagès

· Assegurança

· Diploma de bateig de vol

· Una nit d’allotjament amb esmorzar inclòs

Per reflexionar

TURISME SEXUAL INFANTIL:

Aquest tipus de turisme, va néixer l’any 1988 a Barcelona i consisteix en viatjar des d’un país desenvolupat a un país subdesenvolupat per tal d’abusar sexualment de nens i nenes a canvi de diners, menjar o roba, és a dir, explotant-los socialment i comercialment violant els seus drets.
En aquest tipus de turisme, s’hi realitza pornografia infantil; és a dir, activitats sexuals complertes, reals o simulades a qualsevol representació dels òrgans sexuals i també s’hi realitza “trata i tràfic”, és a dir fer moure als nens amb engany o força.

Les causes internes d’aquesta explotació sexual són la pobresa i la falta de treball que es produeix als països subdesenvolupats. Degut a aquestes causes estan desprotegits i incultes i es veuen obligats a prostituir-se.
Solen ser pares de famílies els que practiquen aquest tipus de turisme.

També porta una sèrie de conseqüències negatives que consisteixen en deixar petjades que queden a l’acusador. Aquestes petjades poden ser físiques, ja que el seu cos no sempre està preparat. També poden ser psicològiques i emocionals, en el sentit en què no es senten bé amb les relacions sexuals.

Va ser a l’any 1996, quan va haver-hi la primera explotació sexual infantil. Fins i tot hi havia agències de viatges que organitzaven viatges d’aquest tipus fins que van ser penalitzades i els turistes empresonats.

Actualment, hi ha més de dos milions de turistes vinculats en aquest tipus de turisme; afirmant que l’únic que fan, és ajudar a les persones del tercer món a sortir de la pobresa, quan en realitat són uns delinqüents que encara els endinsen més a la pobresa.

S’han anat debatent vàries oportunitats respecte el desenvolupament sostenible d’aquest tipus de turisme en molts fòrums internacionals, Nacions Unides, entre acadèmics, sector públic i cada vegada més al sector privat.

Qualsevol tipus de turisme, demana un turisme sostenible, és a dir, que hi pugui continuar havent turisme, però controlant el medi ambient de tal manera que l’economia estigui distribuïda de forma justa fins a aconseguir un camí que surti de la pobresa i que pugui evitar l’explotació i inclús l’explotació sexual infantil.

Fins i tot, pot haver-hi governs, ONGs i també indústries turístiques que passen per desapercebut aquest tipus de turisme. Per un treballador o amo d’un hotel, una persona que practiqui aquest tipus de turisme, no deixa de ser un client més, i per tant per ells passa desapercebut.
El govern dels països emissors a més, no es preocupa per el turisme dels altres països, per tant no tenen cap tipus de control respecte el turisme a l’exterior. Tot i així, moltes organitzacions internacionals relacionades amb el Turisme, han fet declaracions condemnant la prostitució infantil.

Des del 1998, vàries companyies internacionals participen en projectes per acabar amb el turisme sexual de nens i encara ara hi ha poques oportunitats pels nens que corren aquests riscs.

El desembre de l’any 2001, durant el Segon Congrés Mundial de Yokohama, la cooperació entre els governs, la societat civil i el sector empresarial, es van presentar solucions sostenibles per acabar amb l’explotació sexual dels nens. Posteriorment va ser també defensat a la Cimera Mundial de Desenvolupament Sostenible de Johannesburg l’agost del 2002.

Com a conclusió hem d’esmentar que per tal conservar la qualitat del producte turístic de cara al futur, la indústria internacional del turisme ha d’ajudar a protegir a les dones i als nens contra l’explotació sexual del turisme i ajudar a crear un entorn segur en què els nens puguin créixer.

TIPUS CLÚSTERS TURÍSTICS

TIPUS DE CLÚSTERS TURÍSTICS:

EN TOTAL HI HA 7 CLÚSTERS TURÍSTICS. AQUESTS ESTAN DESGLOSSATS DE LA SEGÜENT MANERA:

1- Segons la forma de buscar la informació trobem:

· Planificadors: Estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar en pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles. Generalment, hi trobem més aviat dones.

· Exploradors: Tenen menys tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.


2 – Segons la forma de viatjar sociodemogràficament:

· Masses organitzades: Una zona on hi ha molts turistes i per la mateixa motivació hi van en grups organitzats.

· Masses individuals: En una zona on hi ha molts turistes que viatgen per la mateixa motivació, però de forma individual.

· Turisme familiar: Els turistes viatgen en grups de famílies.


3- Segons la motivació:

· Herència cultural: Motivats per la naturalesa, cultura i història. Els visitants solen ser famílies i persones de la tercera edat.

· Ravers: Busquen el plaer sexual, divertir-se i emborratxar-se. Els llocs de trobada són la platja i els clubs nocturns. Majoritàriament practiquen sexe amb altres turistes.

· Shirly Valentine: Volen trobar l’amor i una experiència romàntica.

· Heliolatrous: Motivació de sol i platja. Es passen set hores al dia a la platja.

· Lord Byrontype: Turistes que van al mateix allotjament i restaurant i tenen molt bona relació amb els residents. Els molesten els turistes. Tenen por als canvis.


4- Segons el sentiment de cada turista:

· Sentimental: Senten una obligació moral i/o espirituals per tal de visitar uns determinats nodes o elements turístics. Els afecta més a nivell psicològic que a nivell d’aprenentatge.

· Hereus: Es senten descendents de qui va viure aquell període històric.

· Alumnes: Visiten aquests elements amb ganes d’absorbir el coneixement que els hi poden oferir.


5- Segons l’ interès i el desig dels turistes en funció de si desitgen soledat i tranquil·litat, si es senten estranys o si volen estar en col·lectiu:

· Turisme espiritual: El turista el realitza per tal de coneixe’s a ell mateix i al sentit de la vida.

· Turisme relax: Desconnecta de la rutina per assistir a llocs tranquils i relaxants.

· Turisme esportiu: Inclouen esports de risc com escalades i ràpels i esports sense risc com senderisme i btt.


6- Altres tipologies de turistes:

· Viatger hedonista: Viatge vist com una experiència de plaer al 100%. Només els motiva el fet de viatjar per sentir plaer i poder gaudir de l’entorn sense masses complicacions ni planificacions. Vacances simples i optimistes.

· Viatger oportunista: Poca planificació del viatge. Espera una oferta econòmica per viatjar. Vol unes vacances relaxades sense gastar-se gaires diners. No l’importa no trobar a un mapa la destinació escollida o desitjada. Té una vida professional molt ocupada.

· Turista obligat: Turista obligat a viatjar. El viatge sol estar programat per un familiar o amic o bé també per algun company de feina. Sol ser turisme escolar o de negocis. No busca cap tipus d’informació, ja que no té cap implicació en buscar informació sobre una zona que no ha escollit anar-hi.

· Turista adaptable: Turista que s’adapta molt bé als canvis d’última hora. En cas que hi hagi canvis a allò previst s’adapta o ho soluciona. No necessita previsió i s’adapta a qualsevol company de viatge i també a la destinació escollida. No necessita ni calcula el temps ni mirar als plànols.


7- Segons els usos turístics:

· Developer Tourist: Estranger que compra un terreny i construeix instal·lacions per ús turístic. Sovint retorna al seu país d’origen i rarament s’hi queda.

· Condo Tourist: Juvilat foraster que ve d’un país benestant. Es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.

· Itinerant Tourist: Visita la zona en pocs dies i va a l’illa resort (Ambergis Cave), que és la zona on es concentra el turisme pur.